lundi 31 décembre 2012

Ny vavaky ny zanako (tohiny)


Andriamanitra ô,
Midera Anao izahay.
Misaotra Anao izahay nomenao ity andro ity,
Misaotra Anao nanome aina anay ka mbola afaka mivavaka toy izao,
Misaotra Anao amin’ny Teny izay nomenao ho sakafon’ny fanahinay androany,
Misaotra Anao koa amin’ny sakafon’ny nofo natolotrao ho anay.


Tompo ô,
Raha hatory izahay rehefa avy eo, dia tahio ny torimasonay, mba hilamina tsara ;
Mba ho afa-bizana tokoa izahay rehefa mifoha rahampitso,
Ka afaka hiatrika andro vaovao.
Tahio izay fikasanay amin’izany mba hahasoa anay.

Dia tahio koa, Andriamanitra, ny olona rehetra, mba hivavaka aminao tokoa,
Tahio ny firenenay, mba ho firenena matanjaka,
Manana ny maha-izy azy.
Ary mba hilamina ny taona ho avy ka tena handroso tokoa ny fiainan’ny mponina eto.
Tahio izahay hahay hanaja ny zava-boaary nomenao anay.

Izany vavaka izany dia atao amin’ny anaran’i Jesoa Kristy Zanakao Malala.
Amen !

2012, c’est fini !



Déjà la fin de l’année 2012 ! En général, une telle période se démarque parce que c’est l’heure des bilans.

A chaque fin d’année, nous ressassons les moments forts de l’année passée. Vie personnelle, professionnelle, socio -politique… Les chroniqueurs des médias se chargeront de nous fournir la rétrospective de l’année 2012 dans le monde. Mais à notre échelle individuelle, nous réfléchissons, pour la plupart, à nos réalisations personnelles. Très résumé, nous mettons dans la balance nos succès d’une part, et d’autre part, les difficultés que nous avons rencontrées.



Fixons-nous de bonnes résolutions !
Avons-nous pris des résolutions au début de l’année ? C’est également le moment choisi pour voir comment nous les avons appliquées. Quels objectifs s’est-on fixé déjà en début d’année ? Quel est le pourcentage de résultat atteint ? Pourquoi ce gap ? (s’il y en a).

Ce bilan succinct appelle une question : faut-il établir les « bonnes résolutions » de l’année ?
A mon avis, oui. Oui, il est utile de se fixer de bonnes résolutions. Et pas uniquement pour commencer l’année, en se disant que l’on en tiendra une ou deux,….de temps en temps,…. lorsque l’on y pensera….

Fixons-nous de bonnes résolutions ! Et suivons-les. Appliquons-les dans la joie.

Voici quelques suggestions, faciles à suivre. A « consommer » immédiatement et sans modération.

1- Sourions !
Le sourire est un cadeau du ciel. Apprécions-le à sa juste mesure. Souriez-vous dans votre miroir,  mais souriez –vous sincèrement ! Vous verrez (même si cela semble enfantin) comme vous vous sentirez bien après.
2- Ma meilleure copine, c’est moi ! (Mon meilleur copain, c’est moi !)
Formulé autrement : aimez-vous ! Aimez votre visage, votre corps, vos pieds, vos mains, vos cheveux, votre style d’habillement, votre caractère, … bref, aimez votre personne et votre personnalité. Car quoi que vous fassiez, vous serez toujours « avec vous ».
Les gens qui stressent sont souvent ceux qui consacrent beaucoup de temps à se déprécier. Vous pouvez sortir de cette catégorie. ;-) Cette résolution rejoint la première.

3- Appréciez chaque instant, respirez !
Appréciez votre repas quand vous mangez, soyez attentif aux mouvements de vos jambes quand vous marchez, écoutez les battements de votre cœur quand vous courez, admirez le ciel, les plantes, les gens, la ville où vous vous déplacez…. Tout est sujet à rêverie, à questionnements, à émerveillement……
C’est le carpe diem, d’une certaine manière. Si vous redoutez, par exemple, d’aller chez le dentiste (parce que cela peut faire mal), vous savez que l’instant d’après, tout ira mieux. Il ne s’agit pas d’être béatement stoïque, mais presque. Accordez-vous des pauses, si vous êtes dans un moment qui peut vous paraître difficile. Tout a une fin ;-)

Bonne fin d’année 2012 !

Tapitra ny taona 2012 : tratry ny farany e !

Andro farany amin’ity taona 2012 ity sahady ny anio ! Matetika tokoa dia fotoanan’ny jery todika ny vanim-potoana toy izao. Ary dia efa mibanjina sahady ny taona vaovao ho avy.

Eto Antananarivo, folo taona lasa izao na mihoatra izany, dia fanaon’ny olona ny mifampiarahaba hoe « Tratry ny farany ô ! ». Toa vazivazy no niantombohany, raha ny fahalalako azy. Dia mifanatsafa koa ny olona hoe « Samia ho tratry ny rahampitso e ! », miandrandra ny Taombaovao efa antomotra.

Etsy andaniny, miomana fatratra amin’ny « Réveillon » ny ankamaroan’ny olona. Edrey, ifaninanan’ny toeram-pilanonana samihafa koa ny fiantsoana ny olona : sakafo, fisotro, dihy sy fialam-boly isan-karazany no ampanantenaina izay ho avy amin’izany. Misy ny tsy afa-manoatra, noho ny antony samy hafa, ka tsy mba anisan’ny miari-tory.

Ka rehefa anontaniana azy izay mba fandaharam-potoana ny alin’ny 31 desambra dia toy izao no valiny :

-- Izahay aloha dia any Befandriana no alehanay e !

-- Any Amparafaravola ihany no sahaza ho anay kah !

Hatsikana ilazana fa matory izy (fandriana, farafara) ;-) Matetika ny olona efa bebe taona no misomonga toy izany.

Ary ianao ? Mba nanao ahoana ny taona 2012 niainanao ? Ho aiza ianao anio alina ? Ny firariako manokana ho anao dia fiadanam-po, fifaliana, ary fanantenana hatrany. Tratry ny farany e ! Dia matezà ny aina, samia ho tratry ny rahampitso an !

samedi 22 décembre 2012

Ny fitsabahan’ny vahiny eto amintsika

Dia mitohy hatrany ny "krizy" eto Madagasikara. Teren-ko masaka sahala amin’ny voalobo-jaza ny fifidianana amin’ny 08 mey 2013. An-katoky ny faran’ny taona 2012 dia mampieritreritra ny toe-draharaha eto amin’ny firenena malagasy.
 

Iza no ao an-damosin’ny krizy ?
Samia mandinika isika, satria efa betsaka ny tantaram-pirenena hafa azontsika Malagasy dinihina. Dia ny atsy Afrika, tany voazanaka tahaka antsika. Ady tsy misy fiafarana (Côte d’Ivoire, Soudan, Mali, sns) miampy fandrobana harena, ary koa fanelanelanana iraisam-pirenena. Ny atsy amin’ny faritra atao hoe "Moyen – Orient  koa dia tsy misy valaka amin’izany : Irak, Syrie, Egypta, ary tsy resahina akory ny fifanolanana eo amin’i Israely sy Palestina. Gidragidra be efa amam-polo taonany….

Fantatra fa raha ny eto amintsika dia tena nisy ny krizy pôlitika, niainga tamin’ireo mpamatsy vola iraisam-pirenena. Aza adinoina fa ry zareo ange no nanapaka ny famatsiam-bola tamin’ny septambra 2008 e ! Ny antony dia ny fifangaroan’ny volam-panjakana sy ny volan’ny orinasa fananan’ny Filoha Marc Ravalomanana. Ka ireo mpamatsy vola iraisam-pirenena ireo dia lalina loatra ny hafetseny. Tsy nampoiziny hoe hiaka-tsehatra eo am-pitondrana Atoa Andry Rajoelina, fa saika natao fitaovana fotsiny hanilihana ilay Filoha teo aloha. Sarimihetsika fotsiny ireo fifanarahana samihafa teny Maputo, Addis-Abeba, sy ny hafa. Niafara tamin’ny Tondrozotra izany, satria mendimendy loatra ny fitondrana Tetezamita hahazo ity hoe « reconnaissance internationale ». Kanefa ange, na tsy nisy aza io « reconnaissance » io, moa va tsy nifandray tamin’ny firenena hafa i Madagasikara ? Tahaka an’i Chine, Turquie, Pakistan, Maurice, sns…

Raha ny fahitako ny toe-draharaha ankehitriny, dia hikatso indray ny firenena. Mifantoka amin’ny tsangan’olona (tsotsofin’ny hery iraisam-pirenena) kanefa ny tsangan-kevitra no ilaina, hanarenana sy hanorenana ny firenena. Ny ankoatr’izany dia rivotra sy zava-poana avokoa !

Andao hanorina e ! Andao hatsangana ny fokonolona tena izy !
Eny, araka ny efa nambarako dia ny fanorenana ifotony no vaha-olana. Tsy ireo "mpanao pôlitika" efa maloto ara-kevitra sy ara-pitondran-tena ireo no isaintsaina ny momba ny sarambaben’olombelona. Io sarambaben’olombelona io ihany no fokonolona afaka hanova zavatra. Tsotra kely no ilaina, ary ananantsika avokoa ny harena rehetra :

-          hamaroana : isika no maro an’isa fa tsy ireo milaza azy ho mpitondra,
-          fahefana : antsika ny fahefana fa tsy azy
-          hevitra : loa-bary an-dasy, hevitry ny maro mahataka-davitra… fa tsy basy vava fotsiny
-          sandry, saina, fahalalana
-          finiavana, fahavononana, firotsahana an-tsehatra
-          famoronana mahasoa…

Izay no isintonana ny saintsika anio, ary dia misaotra anao mandinika ireo hevitra notsongaina ireo. Antsika Malagasy fokonolona ny Fanahy maha-olona. Mifampivavaha, mba hiroso amin’ny fahavononana tokoa isika, ry ireto â !

Miala tsiny amin’ny lahateny fohifohy, voatery nafohezina satria tsy afaka miserasera matetika eto toy ny tamin’ny 2011 ny tenako. Kanefa dia mirary soa hatrany ho anao izay mahavatra mitsidika etoana. Misaotra indrindra koa mifampizara hevitra eto.

mercredi 11 juillet 2012

Mizotra ho aiza isika ankehitriny ?

Tsy hoe « torimaso mahasalama » dia hoe renoka aho izay elaela tsy nitafa teto izay.

Fanao tokoa ny fierenam-panahy, na « méditation », na koa ny maka bahana kely. 
Ankehitriny, na iza na iza no miresaka amin’ny filazam-baovao, dia samy midradradradra avokoa fa miha-mahantra ny vahoaka, miha-sahirana ny orinasa eto Madagasikara. Ireo antontan’isa samihafa koa dia manamarina izany. Etsy andaniny, mampangitagitaka ny mponina ny tsi-fandriampahalemana, na an-tanan-dehibe, na any ambanivohitra. Etsy ankilany, mampalahelo ny kilonga sy ny zatovo fa mitokona ireo mpampianatra SEMPAMA,  hany ka hahemotra ny fotoam-panadinana ara-panjakana....
Ireo no ankamaroan'ny toe-draharaha ara-piaraha-monina atrehan'ny Malagasy isan'andro, misomebiseby ihany manko ny raharaha eto amin’ny firenena,araka izany. Manana hevitra isan-karazany, maro loko tokoa, ireo mpiantsehatra pôlitika. Manampy izany koa ireo izay mametraka ny tenany ho fiarahamonim-pirenena na « société civile ». Fa ny olon-tsotra tahaka ahy, tahaka anao ve mba manana ny heviny ?
Toy izao ny sainam-pirenena malagasy, asandratra ihany nefa…
mba mahaleo tena marina ve isika rey olona ?


Ireo mpomba ny tondrozotra 
Hatramin’ny fanaovana sonia ilay tondrozotra (17 septambra 2011), dia tsinjo fa mitsinjara roa mazava ny hevitr’ireo mpanao pôlitika eto Madagasikara.

Etsy andaniny, ireo izay milaza fa mizotra tsara ny fampiharana ilay tondrozotra. Entiny manamarina izany ny fijoroan’ny andrim-panjakana samihafa voalaza ao amin’io tondrozotra io, dia ny Antenimieran’ny Tetezamita (io ilay CT-Congrès de la Transition- sy CST- Conseil Supérieur de la Transition), ny CENI-T na Commission Electorale Nationale Indépendante de la Transition (navaozina manontolo ireo mpikambana ao aminy). Manampy ireo ny Filankevitra Fampihavanana Malagasy (FFM), na koa hoe Conseil pour le Fampihavanana Malagasy (CFM).

Mipia-kelika aloha ny fitondrana tetezamita satria efa maro ireo masoivoho vahiny miresaka sy manatona azy hatramin’ny nahavitana sonia ilay tondrozotra.

Hoy manko ry zareo :
« Ho avy ny fanampiana avy any ivelany, fa efa azo ny « reconnaissance internationale » (na fankatoavana iraisam-pirenena)

Kely sisa dia hifarana ny krizy….

Ny fifidianana ihany no antoka hamaranana ny krizy.

Fifidianana madio, mangaraharaha, eken’ny rehetra no tanterahina dia mifarana ny krizy… »

Etsy ankilany dia hitantsika indray ireo mpiantsehatra pôlitika manambara fa tsy mety mihitsy ny fampiharana ny tondrozotra, na dia efa mahazo sehatra ao anaty fitondrana ihany aza ny sasany amin’izy ireo. Ny mpomba an’Atoa Marc Ravalomanana no tian-kambara. Mahagaga manko fa Atoa Didier Ratsiraka dia tsy nanaiky hanao sonia ny tondrozotra, ary raha Ingahy Profesora Zafy Albert dia nitsipaka tanteraka ny sonia vitan’Atoa Dr Emmanuel Rakotovahiny. Ka ireo avy amin’ny ankolafy Ravalomanana dia mifikitra amin’ny fampiharana ny andininy faha-20 ao amin’ilay tondrozotra, izany hoe ny fampodiana eto Madagasikara an’Atoa Marc Ravalomanana, filoha teo aloha.

Samy manana fiarahamonim-pirenena manohana azy avokoa ireo hevitra roa ireo.

Ireo mitaky vaha-olana eo amin’ny samy Malagasy
Misy indray kosa mpandinika ny toe-draharaham-pirenena (« sociologue », « chroniqueur politique », sns) mametraka fa mirona ho roa ny hevitra pôlitika eto amin’ny firenena, dia ireo miantehitra amin’ny any ivelany sy ireo mitaky ny fahaleovan-tena marina ho an’i Madagasikara. Araka izany fijery izany, dia samy miankin-doha amin’ny any ivelany ireo mpanao pôlitika mametraka ny tondrozotra ho fomba famahana ny krizy eto.

Ivelan’ireo fironana roa ireo dia ahitana karazana mpanao pôlitika izay tsy mankasitraka tanteraka ny fidiran’ny vahiny amin’ny raharaha eto Madagasikara. (Misy koa olon-tsotra manana izany firehan-kevitra izany, fa tsy dia be teny na be fihetsika fa miasa mangina, manatsara ny andavanandron’ireo mpiray tanindrazana aminy).

Mbola mitsinjara ihany koa ireo, satria ahitana mpankasitraka fihetseham-bahoaka eny an-dalambe, ary ahitana koa ireo izay miandrandra kokoa ny fifampidinihana, amin’ny alalan’ny fifanakalozan-kevitra. Ary azo ambara fa manatanteraka asa mivaingana ihany koa ireo izay tsy re, tsy miady fa mifanatona am-pifaliana amin’ny mpiray monina.

Inona no vaha-olana mahomby ?
Ny kisary ankehitriny manko raha io tondrozotra avy amin’ny fiombonambe iraisam-pirenena io (tsara tsindrina fa ny « communauté internationale » no nandrafitra ny tondrozotra) dia tsy hitondra antsika ho aiza fa amin’ny krizy lavareny. Eny, hifarana ny tetezamita aorian’ny fifidianana, satria izay no heverin’ireo mpiandrandra ny tondrozotra, kanefa hifarana miaraka amin’izay ve ny fahasahiranan’ny mponina ? Ary ny adilahin’ireo mpanao pôlitika ve dia hifarana tokoa tokoa ? Dia ho sanatria ve, noho ny tondrozotra, inty hono ka afaka roa na telo taona dia hipoitra indray ny krizy manaraka ? Sanatria re izany !

Soa fa ankehitriny dia ahitana antokon’olona mikahon-doha am-pitiavana, etsy sy eroa, raha izay no azo ilazana azy. Eny, mikatsaka ny vaha-olana maharitra manko ireo. Vaha-olana tsy hampihodinkodina lava antsika tahaka izao. Mijoro ho olom-pirenena marina, matahotra an’Andriamanitra.

1-Mila mahatsiaro tena ho tompon’andraikitra ny tsirairay
Izaho, ianao, isika olon-tsotra sady olom-pirenena, ary indrindra ireo manam-pahefana.
Izao toe-draharaha izao no iainana dia satria samy revo amin’ny fitiavan-tena isika, indrisy !

2-Tsy maintsy mibebaka ary tena mifototra amin’ny fitiavan’Andriamanitra Ray, Zanaka, Fanahy Masina
Isika mianakavy daholo no antsoina amin’izany. Ambara fa mivavaka ny Malagasy, eny, mivavaka tokoa. Ary mijoro ho firenena kristiana i Madagasikara. Kanefa nahoana àry no mitady hanjaka ny gaboraraka, ny lainga, ny halatra sy ny filan’ny nofo ? Tena mivavaka marina ve, sy miaina ny fitondran-tena kristiana tokoa va isika Malagasy, monina eto Madagasikara ?

3-Manambatra ny hery isika mba hanorina fa tsy handrava
Mety mahakivy ny toe-draharaha eto Madagasikara, kanefa ny fanantenana dia isan’ny toe-panahin’ny mpino. Ary satria ny zavatra rehetra dia hain’izay mino, dia afaka miombona hanangana sy hanorina isika.

Tsy vita vetivety ny famoaboasan-kevitra, fa dia hiverenana amin’ny manaraka.

Mirary soa ho anao, mitondrà am-bavaka ny firenena e ! Soava tsarà an !


Fanamarihana : ity lahatsoratra ity dia nokasaiko havoaka ny 07 jona 2012 lasa teo. Mbola nahatsiaro ho mila maka bahana kokoa aho, ka ankehitriny vao tapa-kevitra. Dia mahagaga fa tao anatin’izay iray volana izay… dia ny omaly tsy miova ny « gidragidra pôlitika ». Mampieritreritra an !


mercredi 6 juin 2012

Juin 2012, festivités et examens

Comme le temps passe vite (trop vite parfois lorsque l'on a 36 000 choses à faire ou à penser) ! 
Miam ! Du romazava


A peine sortis de la saison des pluies, voici que le vent glacial de la saison fraîche nous chatouille déjà à Madagascar. A Antananarivo en tout cas, nous avons la chance de voir le ciel bleu, de temps à autre, agrémenté parfois de crachins intempestifs.

Dans l’hémisphère nord de la terre, les habitants se réjouissent de la proximité de l’été, synonyme de vacances ensoleillées. Ces saisons rythment bien nos activités et notre vie quotidienne. Oui, c’est basique, mais parfois, il est bon de le rappeler hihihi

En juin chez nous, c’est la célébration de la Fête Nat’ (Fête nationale hihihi) le 26. Mais ce mois est également consacré à la langue malagasy et aux enfants.

Miam, miam, du poisson « nahandro gasy », slurp !


La Fête nationale ne peut se passer de bons « sakafo » ni de la veillée de lampions. J’aurais l’occasion d’y revenir, car le sujet, au-delà de l’aspect festif, soulève des questionnements plus « sérieux » (ho ! ho !)

Le mois de la langue malagasy fait l’objet d’une exposition au « Tahala Rarihasina » à Analakely. Une initiative appréciable, lorsque l’on sait qu’au départ, il s’agissait uniquement d’une journée de la langue malagasy, célébrée le 23 juin. A propos de malgache et malagasy, je vous suggère vivement de voir ce qu’en dit Vahömbey sur le site FaMà.

Enfin pour le mois de l’enfance, cet événement connaît une évolution également, car auparavant, il s’agissait d’une journée, celle de l’enfant africain, célébrée le 16 juin. Article d'afriscoop sur le sujet à lire en cliquant ICI

Un mois riche en actions, en réflexion et en cogitations de toutes sortes, que ce mois qui commence. Il faut retenir aussi que, pour les potaches, les épreuves de fin d’année scolaire se rapprochent à grands pas. Ce qui évoque aussi, malgré tout, les grandes vacances (youpii !) à venir !

Sous nos latitudes, chacun prend donc ses précautions pour affronter le froid, les exam’s, sachant qu’au bout de ce chemin, il y a la Fête Nat’ et les vacances…. Haaa, les vacances.....

Excellente journée à toutes et à tous ;-)