samedi 10 décembre 2011

Fanamboarana flan

Hitantsika matetika any amin’ny mpivarotra hani-masaka ilay karazana sakafo hoe flan

Miendrika mofomamy boribory izy ireny ary mahatratra 500 Ar hatramin’ny 2 000Ar ny silaka telozoro iray. Misy lafarinina sy taharo hafa ny fanamboarana azy ireny.

Ny flan mahazatra dia mampiasa lafarinina,
toy ity flan patissier traditionnel (Marmiton.org)

Kanefa, raha ny fahalalako izany flan izany hatramin’ny fahazazako an, dia vitan’ny ronono sy atody, miampy siramamy fotsiny, fa tsy mba misy izany lafarinina izany.

Ireo zavatra ilaina

Ronono 1 litatra

Atody akoho 6

Siramamy 100gr eo ho eo

Ny fandrahoana moa dia azo ampiasana cocotte-minute na lafaoro. Vilia jobo no atao lasitra an.





Fanaovana caramel

Tsara vitainao aloha ny caramel vao manomana ny flan. Mila fotoana ihany manko io raha mampiasa siramamy atsonika ianao. Ataovy ao anaty lasitra –mahazaka afo- ny siramamy sahabo eo amin’ny in-3 na in-4 ny sotro fihinanam-bary. Ataingeno eo ambony afo malefaka, dia rehefa manomboka mivolon-tany mandroatra kely iny ilay siramamy, dia atongilano tsikelikely mba hanemitra ny lasitra. Mitandrema tsara tsy ho may an !

Fanamboarana ny flan

Ampangotrahina ny ronono, afaka asiana lavanila ao anatiny. Afangaroy anaty vilia jobo (hafa noho ny lasitra an) ny atody sy ny siramamy, kapohy maharitra mba hifangaro tsara. Rehefa mangotraka ny ronono dia arotsahy tsikelikely ao, sady kapohy hatrany, mba tena hifangaro manontolo.

Azonao atao koa ny mandrotsaka ny siramamy ao anaty ronono fa tsy amin’ny atody an.

Rehefa vita miharo tsara ireo, dia arotsahy ao anatin’ilay lasitra efa voatemitra caramel.

Amin’ny cocotte-minute dia atao bain-marie, izany hoe asiana rano eo amin’ny 1/2 litatra hatramin’ny 1litatra ao anaty vilany. Rehefa mafana io rano io, dia apetraho ao anaty vilany ilay lasitra misy flan. Hidio ny cocotte-minute ka manomboka eo amin’ny fisiahan’ny soupape dia andrahoy 15 minitra, hatramin’ny 30 minitra.

Rehefa masaka ny flan, dia ampangatsiahana, ary mialoha ny hihinana azy dia ahohoka ao anaty lovia lalina : mitsonika manko ny caramel ka mila tatazana.
Toy izao ny flan rehefa avoaka, matsiro an !

Fanamarihana : rehefa asianao caramel ny lasitra dia tsara kokoa raha bain-marie no fahandro ny flan, na cocotte-minute na lafaoro. Ankoatr’izay, andraso tena mangatsiaka ny flan vao ahohoka, dia afaka ataonao ao anaty vata fampangatsiahana (frigo) izy vao hohanina.

Raha tianao ny mamantatra bebe kokoa momba ny flan, dia ATO jerena. Afaka mijery manontolo ny fanamboarana flan au caramel koa ianao ATO.

Mirary soa ho anao, mazotoa homana an :-)

jeudi 8 décembre 2011

Madagascar à l’INALCO

Les parisiens malgaches vont pouvoir se régaler demain 09 décembre 2011 à l’INALCO ! Quelle chance ! :-)


En fait, le programme de conférences (voir ci-dessous) que l’Institut National des Langues et Civilisations Orientales (INALCO) propose demain s’adresse à tous, mais les Malgaches peuvent tout de même se sentir particulièrement concernés hihihi

Il s’agit en effet d’une Journée d’études sur les nouvelles découvertes archéologiques du sud-ouest de l’Océan Indien, journée de plus dédiée à la mémoire du Professeur Pierre VERIN.

Cette année, il a été lu dans la presse que le peuplement de Madagascar pourrait remonter bien au-delà des dates connues à ce jour. Oui, la présence humaine à Madagascar pourrait être portée à plus de 2 000 ans, et non quelques siècles, comme cela a toujours été enseigné.

Ces questionnements troublants justifient la tenue de cette journée –importante (mais oui, mais oui !)- afin de discuter de ces découvertes. Quand je dis que les malgaches parisiens vont se régaler, oh oui ! hihihi

Plus sérieusement, les détails ci-après ….

Le site de la Conférence (photo Etudiants en arménien de l'INALCO

Journée d’études  ASIEs CROIMA
Les nouvelles découvertes archéologiques du sud-ouest de l’Océan Indien
09 Décembre 2011, Amphithéâtre 3, PLC 65 rue des Grands Moulins Paris 75013

Journée dédiée à la mémoire du Professeur Pierre VERIN

Il y a plus d’une année le Professeur Pierre Vérin nous a quittés. Il a été Vice Président de l’INALCO, fondateur du CEROI et directeur de la revue de l’Océan Indien. Aujourd’hui, ses collègues de l’INALCO, sa famille, ses parents ses amis ont souhaité consacrer à sa mémoire une journée sur cette discipline et cette région.

Depuis un certain temps, Madagascar et les Comores ont focalisé des groupes de chercheurs qui discutent de l’éventualité de l’existence de faits nouveaux sur les migrations anciennes ayant peuplé ces Iles.

Les progrès techniques dans la manière de traiter les données archéologiques semblent imposer une nouvelle lecture des données anciennes. En décembre 2010, nous avons exposé une autre vision sur les sépultures de Vohémar. Ces derniers mois des collègues venus de disciplines connexes (biologie, paléontologie, etc.) semblent vouloir reculer de deux millénaires la présence humaine à Madagascar et aux Comores.

Il est donc légitime que notre équipe organise cette journée pour ouvrir un dialogue et essayer de faire le point sur ces nouvelles découvertes. Des débuts de polémiques ont déjà eu lieu par courrier mais il serait plus enrichissant de pouvoir en discuter.

Les chercheurs ayant collaboré à l’élaboration de ces découvertes seront invités. Des spécialistes de cette région seront présents. Les discussions scientifiques seront suivies par une session de témoignages sur Pierre Vérin.

Prof. Narivelo Rajaonarimanana
Directeur du CROIMA
Prof. Jean-Aimé Rakotoarisoa
Chercheur CROIMA,
Contact : croima@inalco.fr

 Les détails de la journée : 

MATIN
10h Allocution d’ouverture par M. Jacques LEGRAND, Président de l’INALCO
Les recherches archéologiques à Madagascar

10h15  Historique des recherches effectuées et leur évolution
Jean-Aimé RAKOTOARISOA

10h30 État actuel (2011) des travaux archéologiques – Nouvelles orientations de la recherche
Rafolo ANDRIANAIVOARIVONY  & Chantal RADIMILAHY

10h50  La toponymie comme indicateur du peuplement de Madagascar
Guido SCHREURS

11h20 Le peuplement de Madagascar au travers des analyses DNA mitochondriales
Harilanto RAZAFINDRAZAKA & Eric CRUBEZY

12h00 Les résultats partiels du Projet MAGE (Madagascar Génétique), enquêtes 2010-2011
Thierry LETELLIER & Denis PIERRON

12h20 Subfossiles et environnements passés du Nord-Ouest de Madagascar, approche paléo-anthropologique
Dominique GOMMERY

12h40 Archéologie de l'île de Tromelin : la culture matérielle des esclaves oubliés
Bako RASOARIFETRA & Chantal RADIMILAHY

À chaque fin de présentation de la matinée, il sera possible de poser des questions pour clarifier un point précis.


APRÈS-MIDI
14h – 15h30 Discussions générales dans le but de dégager une approche commune des priorités en rapport avec nos objectifs pour les prochaines années ; séance dirigée par Rafolo ANDRIANAIVOARIVONY et Chantal RADIMILAHY

15h45 Clôture des travaux



Ce sera une fructueuse journée, n’est-il pas ?

Pour en savoir plus sur l’INALCO, Wikipédia en parle ICI

Sur ce blog, nous en avions déjà parlé, à propos des noms malgaches hihihi Cliquer ICI



Passez donc une excellente journée, aujourd’hui, demain, et chaque jour que Dieu fait :-D




mercredi 7 décembre 2011

Malok’ila ve ? Sarimihetsika malagasy tena mampihomehy

Raha nisy sehatra nivoitra tato ho ato dia anisany ny sarimihetsika malagasy.

Tsaroako tokoa manko, fahizay, fa nisaina tamin’ny rantsantanan’ilany ireo sarimihetsika vita malagasy fony mbola irony horonan-tsary be irony no fampiasa.

Ilo tsy very, Tabataba, Dahalo dahalo… ireo angamba raha tsy diso fitadidy aho no mba vokatra nisy.


Amin’izao vanim-potoan’ny sary vita amin’ny "numérique" (tsy haiko ny filaza izany amin’ny teny malagasy madio tsy misy pentina hihihi) izao, dia mirongatra izaitsizy ny andian-tantara. Ankoatr’ireo mandeha amin’ny fahitalavitra na televiziona, dia misy ireo amidy amin’ny alalan’ny VCD sy DVD.

Ireo santionany amin'ny tantara Malok'ila

Tena mba malaza ary ankafizin’ny olona eran’ny Nosy ny tantara Malok’ila, vokarin’ny Scoop Digital.

Mba ao anatin’ireo mpankafy koa aho, na dia tamin’ny andiany faha-6 aza no nanomboka nijery.

Olon-tantara mahatsikaiky, mpilalao mahay, ary tantara mampihomehy sy mampisaintsaina ny fiainana no azo amehezana ny Malok’ila.

Amin’izao fotoana izao, efa miketrika ny andiany faha -11 ny Scoop Digital. Dia miandry izany ny mpankafy e !

Hoy ny olona mpanaraka iny andian-tantara iny :

Mahafinaritra e ! Fiainana andavan’andro ihany ireny !

Mampihomehy mihitsy ry zareo kah ! Indrindra Pasitera be ranomaso

Ary Rajao kah ? Efa tena maty eritreritra koa iny olona iny an ! Matim-bola loatra

Ny ahy Razoary nitaingina môtô iny ihany no tena tiako : izany ka vehivavy an !


Randrenja, Rajao, Pasiter (Sary 
Raha izaho aloha dia ry zareo teny Katsepy (Mahajanga) no anisan’ny tena nampihomehy ahy tokoa : nita rano tanaty maizina ka nihevitra fa tonga tany Kômôro hihihi

Somary manao tsindrom-paingotra kely amin’ny hadalan’ny mpanao pôlitika koa ry zareo eny an-tsefatsefan’ny tantara, ka vao mainka mampahazo aina ny mpijery.


  
Rajao, tao Paris tamin'ny Malok'ila 8 (Sary Tia Tanindrazana)
Fa inty no mba tsy aritro (hihihi) !

Tamin’ny Malok’ila 8 jours en France, anisan’ny nahavelona hehy sy horakora-pifaliana fatratra ny mpijery ny tenin-dRajao teo am-pandinihana ny Tour Eiffel tao Paris. 

Hoy izy manko tamin’i Pasitera, sady velon-tsiky ery ny endriny : « Alika ny vazaha Pasitera an » (Tsy ompa akory izany, ho anao mahay tsara ny fiteny malagasy, fa fihaikena fahaizana lalina)

Niolomay nanitsy ny heviny i Pasitera : « Tsy alika izy Rajao fa mahay â ! »


Vao omaly aho naheno olona niresaka toy izany, kanefa ny niafarany dia hoe : « Efa tsy ny vazaha intsony no alika izao fa ny sinoa ».

Nahoana ary ? Efa voafehin’ny sinoa avokoa ireo teknôlôjia avo lenta kah !



Izay indray ary aloha no ifampizara eto anio, mirary tontolo andro mahafinaritra ho anao an. :-)



mardi 6 décembre 2011

Saint Nicolas miam

Hé oui, ce 06 décembre, on célèbre la Saint-Nicolas hihihi

Pour d’aucuns, il représente le Père Noël, distributeurs de jolis cadeaux et d’autres gâteries aux enfants qui ont été sages.

En furetant sur le Net, j’ai découvert d’alléchantes recettes liées à cette fête. On ne se refait pas : entre les manalas rigolos et la brioche pur beurre faite maison, qui n’aurait pas l’eau à la bouche ? Miam miam miam !

Pour découvrir les recettes, très joliment expliquées, cliquez ICI pour la brioche…



Et ICI pour les manalas de la Saint-Nicolas. Hihihi



Il est de coutume de manger de la brioche à la Saint Nicolas, dit-on. C'est vrai qu'avec l'hiver dans l'hémisphère nord, brioche et chocolat chaud se marient bien, miam miam miaaam ! hihihi


On peut trouver plein d'autres recettes gourmandes, surtout pour ces bonnes brioches. Comme ICI 


Que cette journée vous apporte santé, sourire et bonne humeur. Oh yeah ! Ha oui : bon appétit ! :-)


lundi 5 décembre 2011

Fialamboly tsotsotra an !

Omaly tolakandro aho, dia mba nanao ny fanaon’ny olona rehefa alahady....
 
Hatraiza hatraiza dia ny miala voly tokoa no fandaharam-potoan’ny mponin’Antananarivo. Malalaka rahateo ny fifamoivoizana,tsy mitohana sahala amin'ny andro iasana....

 
Etsy amin’ny zaridainan’Analakely ohatra…
 
 
….indrindra raha mahazo ny tandrifin’ny Lapan’ny Tanàna !
 
 
Azo atao koa ny mankeny Ambohijatovo, mampilalao ny kilonga…
 
 
…Na ery amin’ny Marais Masay….
 
 
Ao koa ireo misafidy ny mipetrapetraka fotsiny maka maloka, ohatra amin’ny sisiny tahaka ny aty Mahamasina…
 
 
Hita koa ireo mpitsangantsangana lavitry ny tanàna, na fianakaviana, na mpiray fiangonana, na mpiara-mianatra, olona samihafa mahita tsirony amin’ny fiarahana e…
 
Fahafinaretana tokoa ny miaina ao anatin’ny tanàna lavitry ny fibosesiky ny fiarakodia an !
 
Dia ho soa tokoa anie ny tontolon’andronao anio : mirary ny tsara indrindra ho anao. :-)