vendredi 5 décembre 2014

Fiainam-pirenena hoe ? (1)



Tsy adinoko akory ny lohahevitra mikasika ny Malagasy mifoha, ary ao anatin’izany indrindra isika ankehitriny.

Raha ny andavanandronay aty dia miavosa sahala amin’ireo fako ny fitarainan’ny olona. Miavosa tokoa ny fako isaky ny tanan-dehibe (Antananarivo, Antsirabe, Toamasina, Mahajanga, Ambatondrazaka, sns).



Jiro tsy mandeha, ny rano tapaka

Mampitaraina ny olona hatraiza hatraiza ny fahatapahan-jiro sy ny fahatapahan-drano ataon’ny JIRAMA. Hany ka nisy antso nifanaovan’ny olom-pirenena any amin’ny tambazotra sosialy (réseaux sociaux e) mba hanaovana hetsika amin’ny Asabotsy 06 desambra izao (rahampitso).

Hetsika am-pilaminanana etsy Anosy, anehoana amin’ny JIRAMA fa maro tokoa ny mpanjifa no mijaly amin’nyataony.

Jiro tapaka ange re olona dia mira amin’ny aizina, sakafo simba ao anaty congélateur, fitaovana tsy lavorary (ordinateur ohatra), sy ny hafa. Dia manao ahoana ny famerenan-deson’ny mpianatra amin’ny jiron-dabozia ? Mety ve izany ?
Rano tapaka ange ka ny aina mihitsy no miantoka e ! Misy fokontany efa miantso isan’andro amin’ny radio mitaraina fa tapaka mandritra ny herinandro ny ranony. Dia tsy hisasa, tsy hisakafo ve izany olona izany ?

Vao navoakan’ny filazam-baovao samihafa izany vaovao izany dia niaka-tsehatra ny Colonel Florens, lehiben’ny Zandary eto Analamanga. "Tsy nahazoana alalana izany hetsika izany" hoy ny teniny.

Raha ny fanaon’ny EMMO/REG isaky ny misy hetsika voalaza fa tsy nahazoana alalana dia fandravàna ny fivorian’olona no hevitr’izany. Fanipazana grenady mandatsa-dranomaso sy ny hafa izany. Asa, fisamborana olona koa angamba ?

Fandrahonana (menaces) mihitsy ny tenin’ny Colonel Florens, raha raisina amin’ny fijery tsy miangatra.

Dia hangina ve izany ianao ry Malagasy havako, hiaritra am-pahanginana ny hetraketraky ny JIRAMA ?! Sao dia tsy rariny e !

Baiko avy any ambony

Rehefa miantso ny JIRAMA mandritra ny fahatapahan-jiro dia izao no avaliny : "Baiko avy ambony io Tompoko". Iza izany ambony izany ?

Raha ny ambony indrindra eto amin’ny firenena dia ny Filoham-pirenena no andraisana izany. Fa mety ho ny DG-n’ny JIRAMA koa izany. Ny Ministra Fienena Richard moa efa nesorina, misolo azy vonjy maika ny Jeneraly Herilanto Raveloson, izay efa Minisitry ny harena stratejika rahateo raha tsy diso aho.

Dia matahotra ve ilay ao ambony sao voahozongozona ny sezany ka mandrara anay olom-pirenena hitaraina ?

Izao tsy fihainoana ny hevitry ny olom-pirenena izao ihany ange no efa nampirodana ny fitondrana samihafa teto e !

Izao fampiasana ny mpitandro filaminana ho hery famoretana izao ihany ange no efa nampitroatra ny olom-pirenena e !

(mbola hitohy)



mardi 2 décembre 2014

Droits des enfants malgaches...



Un article de la Gazette de la Grande Ile qui interpelle chacun de nous...



Quid des droits des enfants malgaches ?: Zéro !
Mardi, 02 Décembre 2014 06:55

Un jour de ce mois de novembre, le 20 plus précisément, des manifestations ont été organisées à l’occasion de la célébration de la convention internationale relative aux droits de l’enfant. Le constat est accablant pour Madagascar, les droits de l’enfant ne sont pas respectés, pas même le minimum. Parmi ces droits figure le droit de l’enfant à l’éducation. Cette année l’accent a été mis sur le droit de l’enfant à l’éducation. A l’heure où nous parlons et selon les chiffres présentés par l’Unicef, plus de 5 millions d’enfants malgaches en âge d’être scolarisés sont hors du système scolaire alors que l’objectif dans les OMD était un taux de scolarisation de 100% pour 2015.

Un ministère reste convoité de tous les ministrables : celui de l’éducation nationale et pourtant malgré le budget conséquent affecté à ce département ministériel les chiffres parlent d’eux-mêmes. A croire que rien n’est fait pour que tous les enfants puissent effectivement jouir de ce droit fondamental à l’éducation et rien n’est effectivement fait. Si les responsables allaient sur le terrain au lieu de se contenter des rapports extraordinaires que les responsables locaux ou certains partenaires techniques financiers dressent, les choses iraient mieux et les actions porteraient des fruits. Si les responsables redonnaient de la valeur au métier d’enseignant faiseur d’hommes, des enseignants véritablement formés, pédagogues et compétents iraient enseigner dans ces coins reculés de l’île où personne ne veut aller et où la probabilité pour que les enfants puissent réussir dans leur vie est de zéro.

Pour l’heure en termes de droit à l’éducation, comme pour d’autres droits fondamentaux, il y a des enfants de « seconde zone » ceux qui peuvent mourir avant cinq ans par manque de soins, par manque de médecin, par manque de structure sanitaire ; il y a des enfants qui peuvent ne pas aller à l’école par manque d’enseignants, par manque de salles de classe, parce que les parents n’ont pas les moyens de payer les enseignants FRAM et puis il y a « les autres » les enfants de tous les responsables au sein du ministère de l’éducation ou d’autres ministères ceux qui peuvent se permettre de dire qu’ils n’aiment pas leur goûter, qu’il leur faut changer de cartable à chaque rentrée scolaire…et au milieu se trouvent les responsables, ceux qui organisent des ateliers à n’en plus finir dans des endroits et espaces luxueux, des ateliers avec beaucoup d’argent en terme de per diem, de cocktail et autres inepties et qui étrangement dorment tous du sommeil du juste la nuit tombée.

Est-il encore nécessaire d’organiser ces manifestations de célébration des droits de l‘enfant lorsqu’on sait par exemple que dans certaines salles de classe des centaines d’enfants sont entassés à même le sol pour étudier et que des responsables politiques se battent pour avoir des 4x4 non pas pour aller véritablement dans ces zones volontairement laissés pour compte pour voir le quotidien des élèves, des enseignants, des directeurs d’école ? L’éducation semble n’être pas la priorité du pouvoir actuel, comme si volontairement il est préférable de laisser la population dans l’ignorance pour mieux l’exploiter.

Anaïs T.



lundi 1 décembre 2014

Jery todika 2014



Mby aiza isika tsirairay avy amin’izao taona 2014 hadiva hifarana izao, ry Malagasy havako ? (ohatry ny mitory teny aho e ? hihihi)

Raha itony andian-tantara mitohy amin’ny fahita lavitra itony ny fiainam-pirenena eto Madagasikara manko dia atao hoe mivadibadika ny andavanandro, nefa koa ny eo ihany no eo.




Ity taona 2014 ity dia nandalovan-java-tsampona :

-      Janoary (asabotsy faha-25) èNianiana teny Mahamasina ny Filoha vaovao Atoa Hery Rajaonarimampianina, lany tamin’ny fifidianana 2013 (25 oktôbra sy 20 desambra)

-      Naharitra ny fanendrena Praiministra sy governemanta vaovao, volana martsa sa aprily moa vao hita Atoa Kolo Roger, sady Praiministra no Minisitry ny Fahasalamama-bahoaka. Ny ministeran’ny Fambolena no an’ny mpomba an’Atoa Marc Ravalomanana dia Atoa Ravatomanga. Lany depiote Rtoa Hanitra Razafimanantsoa.

-      Mbola niandry elaela indray vao fantatra izay fandaharan’asan’ny ministera isan-tokony. Miandry vola no antony hono.

-      Mitohy ny fivorian’ny mpomba an’Atoa Marc Ravalomanana ("sesitany" atsy Afrika atsimo hatramin’ny taona 2009) atsy amin’ny MAGRO Behoririka. Nanambara fanohanana ny Filoha Hery Rajaonarimampianina Atoa Marc Ravalomanana nandritra ny fiantsoany mivantana amin’ny finday ao amin’ny MAGRO. Etsy andaniny, mihamangatsiaka, eny, velon’ady amin’ny MAPAR nanohana azy Atoa Filoha. Mivadika ambany ambony ny mpinamana sy mpifandramatra ! Gaga sy midanàka ny olom-pirenena.

-      Misasaka ihany ny taona, eny an-tenantenany, mifidy ny birao maharitry ny Antenimieram-pirenena ireo depiote voafidy tamin’ny 20 desambra 2013. Lany hitarika izany Rtoa Christiane Razanamahasoa (MAPAR, na Miaraka Amin’ny Prezidà Andry Rajoelina). Vetivety teo, voaongana izy, ka Atoa Jean Max Rakotomamonjy (Leader Fanilo) indray no Filohan’ny Antenimieram-pirenena. Fa vao "saison" iray fotsiny izany an ! Mbola ho avy ny mafimafy kokoa hihihi.

-      Mandritra izany volana samihafa mifampitohy izany, matetika mivoaka any ivelany Atoa Filoham-pirenena, eny, tsy ampy herinandro nianianany akory dia niainga ho any Frantsa izy. Dia nitety izao vazan-tany rehetra izao. Mahavariana ity fomban’ny mpitondra Malagasy voafidy ity fa tsy miova mihitsy an !

-      Volana aogositra, tsy misy mihitsy ny fepetra mazava raisin’ny fitondrana mba hodian’Atoa Marc Ravalomanana aty Madagasikara. Nanambara indray izy fa hijoro ho mpanohitra, ary tena hanohitra ny fitondran’Atoa Hery Rajaonarimampianina. Gaga indray ianao olom-pirenena fa tsy misy mametra-pialana na ny ministra na ny depiote avy amin’ny ankolafy Ravalomanana…..

-      Oktôbra no volana anisan’ny nampafàna ny tantara :

§  Ny alatsinainy faha-13 : nipoitra tampoka tao Faravohitra Atoa Marc Ravalomanana. Niantso mpanao gazety izy ary dia ren-tany ren-danitra ny kabary nataony, somary nasiaka fitenenana izy. Tsy nisy adiny firy fa ny tolakandro ihany dia nobetain’ireo "commando" nisaron-tava izy dia tsy fantatra izay nisy azy…nandritra ny roa na telo andro. Hay nalefa tany Antsiranana (Diego Suarez), ao amin’ny tranon’ny Amirauté. Mbola ao foana izy mandraka androany.

§  Nisy sakoroka teny Ambohijatovo ny asabotsy 18 oktôbra, nitaky ny hamoahana an’i Dadany ireo mpomba an-dRavalomanana Marc. Izany dia noho ny antso nataon’i Lalao Ravalomanana rehefa afaka nijery ny toerana nitazonana ny vadiny tao Antsiranana izy. Tsy azo ekena izany fa migadra i Dada hoy ny antsoantsony ny zoma 17 oktôbra.

§  Ny alatsinainy 20 oktôbra, niantso fitoniana Rtoa Lalao Ravalomanana, satria izany no iantohana ny fampihavanam-pirenena. Tsy nisy intsony ny hetsika fidinana an-dalambe

§  Niditra ny 21 oktôbra ny fivoriana ara-potoana faharoan’ny Antenimieram-pirenena. Nalaza be ny resaka "motion de censure" (fitsipaham-pitokisana) omanin’ireo depiote. Antony : mitaraina ny vahoaka, tsy mandeha ny asan-ny governemanta. Ingahy Rakoto Jean Pierre (Jaovato) lany tany Sambava no anisan’ny mafana fo sy mafy vava mpanentana ireo solombavambahoaka hanao sonia io fitsipaham-pitokisana io. Voalaza eran’ny gazety sy haino aman-jery fa 98 no efa nanao sonia an’izany (150 eo ho eo ny isan’ireo depiote).

§  Ny alin’ny alarobia 22 oktôbra, Atoa Jaovato, nivory tao amin’ny Hotel Colbert Antaninarenina, miaraka amin’ny depiote maro sy Atoa Kolo Roger Praiministra, dia nanambara mazava sy tamin’ny feo feno fahavononana fa misy solombavambahoaka 101 mandà ny fitsipaham-pitokisana. Izany hoe, mety ny asa ataon’ny governemanta. Elaela vao hita izany satria 3 volana vao voatendry ny ministra, ary mbola niandry vola azo iasana koa ireo….

-      Nôvambra teo dia ireo fivezivezin’ny Filoham-pirenena sy ny fampihavanam-pirenena sahanin’ny FFKM (Fiombonan’ny Fiangonana Kristiana eto Madagasikara) no anisan’ny resabe. Eo koa ny fahagagana amin’ireto "dahalo niova fo" (voambolana tsy ara-dalàna izany). Dahalo nilavo lefona no mifanandrify kokoa fa ny olona niova fo, dia voambolana ara-pinoana entina ilazana ny olona mibebaka sy manaiky an’i Jesoa Kristy ho Tompo sy Andriamanitra.

-      Tsy adinoko fa nandritra ny volana novambra ihany koa, ny asabotsy faha-08 no nifidy izay ho biraon’ny Holafitra mifehy azy ireo mpanao gazety eto Madagasikara (fihodinana voalohany) Tantara be manadala koa io, fa nisy anarana nitsimbadika dia voka-pifidianana nifanipaka. Ady no saika niafarany ary voateny mafy ilay vaomiera mpanomana ny fifidianana. Nitady fomba handaminana ny raharaha anefa ny maro ary dia nofoanana ny fihodinana faharoa saika natao ny alarobia 19 novambra.


Amin’ny asabotsy 06 desambra ho avy izao no atao ny fihodinana faharoa amin’ny fifidianana ny Filohan’ny Holafitra ka Atoa isany Gérard Rakotonirina (Gazety Basy Vava) sy Atoa Hervé Rakotozananay (Radio Don Bosco) no ifaninana.
Misy tsy manaiky ny hanaovana io fifidianana io anefa ny andiana mpanao gazety sasany, nivondrona ao amin’ny FOTM (Fiombonamben’ny Orinasan-gazety Tsy miankina eto Madagasikara). Nambarany fa tsy ekeny ny voka-pifidianana tamin’ny 08 novambra teo ary nitory ny vaomiera misahana ny fifidianana zareo.

Menatra ny mpanao gazety, fa endrika ratsy be ho an’ny asany izao tsy fahatomombanan’ny fifidianana Biraon’ny Holafitra izao. Sampona be aloha ilay izy e ! (hihihi)


Mandritra ireo resaka rehetra ireo dia mangalatra ihany ny mpangalatra, maty ihany izay maty noho ny herisetran’ny jiolahy isan-karazany, mamely ny kolikoly, mitohy tsy misy fepetra hentitra ny fanondranana "bois de rose" sy ny hafa, ny fahatapahan-jiro sy rano avy amin’ny JIRAMA tsy misy fiafarany, na dia voaroaka efa ho iray volana aza ny Minisitra Fienena Richard.

Mba mety ho valaka ihany ny olom-pirenena amin’izany an ! "Cinéma" tsy misy ohatran’izao !

Androany aho nahita mpivarotra mandehandeha milanja hazo noely (sapin artificiel), nahatsiaro tampoka fa hay moa akaiky ny fety fiafaran’ny taona. Ndryyy…